a la bestreta

valencià, llengua non grata

2011-10-07T22:13:00.000+02:00

Vos presente a Rocio Casanova, una de les contertúlies amb les que es nodreix la nostra tele pública, Canal 9. M'he trobat un vídeo a internet on aquesta senyoreta expressa, a la tele pública insistisc, la seua opinió sobre el valencià. A grans trets, podria resumir-se en els següents punts:

- els polítics estan malbaratant el temps amb el tema de la llengua
- tema que no val per a res ja que a Europa no és parla valencià
- els xiquets, pobrets que l'han d'aprendre, estan perdent competències respecte a altres nens
- per tant, l'única eixida possible, és que el valencià siga optatiu a les escoles

I sí, per si queda algun dubte, aquesta opinió l'hem pagada amb les nostres butxaques.

Per si no heu tingut prou, ací, un poc més sobre Rocío Casanova.

d'herències i albergínies

2011-10-05T19:40:00.000+02:00

Estàs tallant una albergínia, per fer aquell "mullaoret". Saps de sobra com va açò: l'albergínia, la "carabasseta",el pebrot, després la tomaca i el foc lent. Indispensable el foc lent. I ho saps perquè t'ho ha ensenyat ta mare. I a ella la seua. I a la teua iaia sa mare o la seua iaia també, o sa tia, qui sap. I t'adones de que tens a les mans una herència molt bona. Una albergínia. I penses en que pensarien elles quan tallaven les seues albergínies. Què vorien, què escoltarien. I t'imagines a la iaia de la teua iaia, en una cuina que -de segur, estàs convençuda- mirava a la serra d'Agullent. I en la teua iaia, potser en la mateixa cuina, i a qui tindria a les faldilles en aquell moment. I en ta mare, quan estudiava a Madrid, i si allí escoltaria també allò de les "paraules d'amor senzilles i tendres" i si pensaria en ton pare mentre tallava la seua albergínia...

I, de sobte, penses en totes en les albergínies tallades i, sense voler, sense donar-te compte, sents que formes part d'una cosa molt gran.

classes d'ètica i moral

2011-09-28T23:42:00.001+02:00

Un dia vas fer una cosa que estava molt mal feta. I n'eres ben conscient de que així era. Però va i arriba un dia en el que a una persona que tu estimes li han fet eixa mateixa cosa, dolenta i lletja. Què fer? Com donar ànims sense sentir més culpabilitat? Com no ofegar-se amb la vergonya pròpia?

Doncs afegeixes pes a la teua culpa, t'empasses la vergonya i dones ànims.
El que va davant va davant.

2011-09-21T17:48:00.001+02:00

Hui faig anys.

Això sí, uns quants més que a la foto!

serotonina amunt, serotonina avall

2011-09-20T23:28:00.001+02:00

Sembla ser que aquesta hormona és la responsable dels nostres estats d'ànim. Si tenim els nivells baixos, és possible que ens notem depressius, apàtics o desmotivats. En canvi, si els tenim alts, tot el contrari: eufòrics, alegres i optimistes. Popularment es coneix com "l'hormona de l'humor" o "l'hormona del plaer" perquè també -atenció- és l'encarregada de fer-nos créixer l'estímul sexual. També es vincula amb els trastorns de la son, l'agressivitat o altres desequilibris mentals més greus com l'esquizofrènia o l'autisme. Però açò ja seria entrar en camps massa seriosos.

I com es regulen els nivells de serotonina? Doncs no ho sé ben bé, perquè hi ha molta genètica, però molta més llegenda urbana. Aquesta última està plena de teories que diuen que pot influir la llum, certs aliments o la pràctica de sexe, teories que, imagine, tindran major o menor base científica. Siga com siga a mi em fascina que una cosa tan xicoteta puga afectar tant el nostre dia a dia. Especialment perquè sempre podré tirar-li la culpa a les meues hormones d'haver tingut un mal dia!

sentir-se pesada

2011-09-16T19:13:00.000+02:00

Sóc una opositora pesada. Comente coses als meus pares, amics i germana que ni els van i els venen. Els parle del decret que no arriba, del temari vell, de l'esborrany del nou (què té nou temes més!), de la por que em fa la pràctica de geografia, del curset de programació de X sindicat que és molt millor, però això si, més car que el del sindicat Y... i, etc, etc, etc. I davant d'açò què fan? Escolten, em demanen paciència i m'animen a seguir. Per estima, llàstima, o una complicada barreja de les dues coses.

Porte dos setmanes i ja sóc pesada, i ho sóc perquè em trobe immensament soles davant del marasme que significa tot açò. I pensareu, -al igual que jo ho pense,- què com és possible, que en la quantitat de gent que hi ha estudiant oposicions hui per hui, trobar-te soles? Doncs perquè no conec a ningú que estiga pensant en opositar per a Geografia i Història! I és trist, no cregueu, no tenir a ningú amb qui comentar si la classificació climàtica de Köppen és més important o no que la de Strahler o si realment cal aprofundir molt en l'Alemanya de Bismarck.

M'he clavat en fòrums, però la relació no funciona, la gent controla massa i jo vaig a ralentí. De les acadèmies encara no en vull saber massa, i anar a la busca i captura d'opositors en biblioteques em pareix una opció (de moment) arriscada.

Aleshores, m'he dit, vaig a amollar açò en el bloc que la gent és molt agradable, té molta paciència i de romanços més llargs m'han llegit.

Així que.......moltes gràcies per la lectura!

Un passet més...

2011-09-13T23:12:00.000+02:00

El Congrés espanyol ha decidit portar a tràmit la ILP "Televisió sense fronteres". Aquesta Iniciativa Popular possibilitaria legalitzar l'intercanvi d'emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega, alhora que permetria solucionar el desgavell que va ser el quedar-se sense TV3 al País Valencià.

Açò ha sigut possible gràcies al recolzament de tots els grups polítics i gràcies (perquè no) a l'abstenció del PP, què, una vegada més, s'ha mostrat molt coherent en les seues accions. Els que també han sigut coherents amb el seu tarannà són els que han votat en contra, UPN i UPyD, fauna, en especial aquesta última, que mereixerà una entrada a part. Hui no em ve de gust irritar-me més, ja n'he tingut prou amb la Champions.

Doncs això, amb un passet més, anem fent camí.

+ info a Vilaweb

primer dia

2011-09-08T23:06:00.001+02:00

Ja estic ací de nou. La veritat és que no sé massa bé que dir. Bé, en realitat si -perquè sino no haguera tornat-, però és que no sé que dir en un dia rentrée com és el de hui. Sent un poc com si fóra el primer dia de classe; com quan érem xicotets, quan tots ens retrobàvem, mig-nerviosos, mig-cohibits, però amb unes ganes immenses de contar-nos que havia sigut de les nostres vides durant aquests mesos.

Doncs vaig a provar a veure que passa...

Tinc el monyo més llarg, i crec que he guanyat un parell de quilos. La primera apreciació és objectiva, la segona subjectiva. Des de juny sóc llicenciada en història i des del dimarts opositora per a secundària. He treballat i estic treballant a l'arxiu del meu poble "arreglant papers", que és tant apassionant com banal que sona. Camps va dimitir un 20 de juliol. Va ser un dia molt feliç. I aquest estiu m'he deixat caure pel País Basc, Balears i Catalunya.

Després dels cinc-cèntims, açò ha d'anar com a l'escola. Contades les aventuretes, la resta anava tot rodat.

Ja ho tinc bé

2011-09-07T22:31:00.004+02:00

Dec tornar.

El meu cos, cap, dits, m'ho demanen.

Demà, tot torna a començar...