Sembla ser que aquesta hormona és la responsable dels nostres estats d'ànim. Si tenim els nivells baixos, és possible que ens notem depressius, apàtics o desmotivats. En canvi, si els tenim alts, tot el contrari: eufòrics, alegres i optimistes. Popularment es coneix com "l'hormona de l'humor" o "l'hormona del plaer" perquè també -atenció- és l'encarregada de fer-nos créixer l'estímul sexual. També es vincula amb els trastorns de la son, l'agressivitat o altres desequilibris mentals més greus com l'esquizofrènia o l'autisme. Però açò ja seria entrar en camps massa seriosos.
I com es regulen els nivells de serotonina? Doncs no ho sé ben bé, perquè hi ha molta genètica, però molta més llegenda urbana. Aquesta última està plena de teories que diuen que pot influir la llum, certs aliments o la pràctica de sexe, teories que, imagine, tindran major o menor base científica. Siga com siga a mi em fascina que una cosa tan xicoteta puga afectar tant el nostre dia a dia. Especialment perquè sempre podré tirar-li la culpa a les meues hormones d'haver tingut un mal dia!
vols una teoria més? l'alimentació
ResponEliminallegums, has de menjar llegums
;)
I com poder fer per estimular-la? Heus ací la clau! :P
ResponEliminaOh, no es tracta que tu li donis la culpa, és que, efectivament, LA TENEN :-DD
ResponEliminaSi algun dia creus que necessites una mica de serotonina, te'n pots prendre una tasseta :-)
La tenen, la tenen, tota la culpa!
ResponEliminaJo et diré una cosa que la regula!! Els antidepressius de tipus ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), que es dediquen a fer que tinguem més nivells de serotonina circulant-nos pel sistema nerviós central... Apa, ja m'has fet treure la vena científica!! Poques coses que sé de farmacologia...
ResponEliminaDe totes maneres, el que toca és fer-la augmentar a costa del que diuen les llegendes urbanes: rialles, aliments variats i bon sexe!! (o bons aliments i sexe variat, això cadascú que s'ho faci com vulgui! =P)
Jo hauria de saber com va això de la serotonina, que per alguna cosa ho vaig estudiar en el seu moment, però no recordo res. Però les dones ja la poseu aquesta excusa, no? Les hormones, les hormones... si tu no la fas servir, n'ets l'excepció!
ResponEliminaUn bon entrepà de serotonyina amb olivetes farcides d'anxova i "ni te cuento el subidón". Ah, i un passeig en bici amb la fresqueta del matí o de la tarda. Garantit. Ànims.
ResponEliminam'ha quedat clar que per tenir sexe haig de tenir la "serotonina amunt"..... ;) i suposo que com més estona millor.
ResponEliminaNO et preocupis per un mal dia.....sempre en venen de millors
l'estat d'ànim és pura química!
ResponEliminaJa sé que llegeixes molt -opositora-, però a mi el que em puja la serotonina -o això sembla, pel que dius- és llegir narracions com les de J.D. Salinger. Fins i tot les que acaben amb un suïcidi. I qui diu Salinger diu altres autors, és clar. tots els que ens permetin capbussar-nos bé en l'interior de les persones que ens envolten. Per cert, el teu bloc també ajuda. :-)
ResponEliminaLa serotonina és, fet i fet llavors, una mena de Zapatero de les hormones.
ResponEliminaPer cert, la serotonina no mata la lívido, senzillament dificulta el tenir orgasmes, així que si mai et diuen que no poden fer res pel medicament, és senzillament que no volen, vaja, segons em va dir un conegut psicòleg, conegut i conegut meu...
ResponEliminaPerquè no em deixa contestar als comentaris???
ResponEliminaM'agrada: llegums, eh?? m'agraden les llegums, però crec que igual intente augmentar els nivells amb el sexe :)
ResponEliminaJosep Luís: ahí està la clau... de vegades ens vindria bé tenir-la per fer una pujada ràpida de serotonina en aquells dies en els que no estem per a res!
Assumpta: quina tassa més xaxi! jajajaja, el que més m'agrada que pots pujar-te la serotonina amb el que vulgues, des de xocolate fins a coses més sanes com un gaspatxo! M'encanta!
ResponEliminaCarme: quina tranquil·litat, poder tenir-les sempre a punt per tirar-los les culpes! Tant les meues com la dels altres!
Yàiza: em quede amb totes les segones opcions que em dones per a incrementar-la!! ;)
ResponEliminaXexu: cert, Xexu! de tant en quant tire mà d'hormones per excusar certes coses! A tu és que no se't pot amagar res, eh?
Vicicle: i la serotonyina amb tomata, què em dius? ara que estan en el seu millor moment! I si ja les acompanyes d'un passeig amb bici com tu dius, tens els nivells pujats per a una bona temporadeta!
Garbi: això sembla... però també m'ha paregut llegir que amb la pràctica de sexe també s'incrementen els nivells...
Coralet: i pel que pareix també molta física...
Eduard: m'has tret els colors!! si, això no ho diu enlloc, però a mi capbussar-me en la lectura també em puja els nivells de serotonina, però la veritat que amb Salinger no ho he provat mai. M'ho apunte :)
Òscar: si, podria ser-ho però, afortunadament, ja no queda massa per aguantar-la (encara que no sé si serà pitjor el remei que la malaltia...)
Molon: bo saber-ho! Crec que és pitjor el dificultar els orgasmes que baixar la livido encara que, ben mirat, les dues coses poden ser un fastidi!
(problema dels comentaris solucionat!)
Ep ep ep, ara no fem pagar a les hormones xicotetes els plats trencats d'un mal dia eh? Que ja veig que t'has buscat bona excusa! ;p
ResponElimina