sentir-se pesada

Sóc una opositora pesada. Comente coses als meus pares, amics i germana que ni els van i els venen. Els parle del decret que no arriba, del temari vell, de l'esborrany del nou (què té nou temes més!), de la por que em fa la pràctica de geografia, del curset de programació de X sindicat que és molt millor, però això si, més car que el del sindicat Y... i, etc, etc, etc. I davant d'açò què fan? Escolten, em demanen paciència i m'animen a seguir. Per estima, llàstima, o una complicada barreja de les dues coses.

   Porte dos setmanes i ja sóc pesada, i ho sóc perquè em trobe immensament soles davant del marasme que significa tot açò. I pensareu, -al igual que jo ho pense,- què com és possible, que en la quantitat de gent que hi ha estudiant oposicions hui per hui, trobar-te soles? Doncs perquè no conec a ningú que estiga pensant en opositar per a Geografia i Història! I és trist, no cregueu, no tenir a ningú amb qui comentar si la classificació climàtica de Köppen és més important o no que la de Strahler o si realment cal aprofundir molt en l'Alemanya de Bismarck. 

   M'he clavat en fòrums, però la relació no funciona, la gent controla massa i jo vaig a ralentí. De les acadèmies encara no en vull saber massa, i anar a la busca i captura d'opositors en biblioteques em pareix una opció (de moment) arriscada.

  Aleshores, m'he dit, vaig a amollar açò en el bloc que la gent és molt agradable, té molta paciència i de romanços més llargs m'han llegit.

Així que.......moltes gràcies per la lectura!