Un dia vas fer una cosa que estava molt mal feta. I n'eres ben conscient de que així era. Però va i arriba un dia en el que a una persona que tu estimes li han fet eixa mateixa cosa, dolenta i lletja. Què fer? Com donar ànims sense sentir més culpabilitat? Com no ofegar-se amb la vergonya pròpia?
Doncs afegeixes pes a la teua culpa, t'empasses la vergonya i dones ànims.
El que va davant va davant.
Mai no ens hem d'ofegar en cap vergonya... mirar de reparar el mal que s'ha fet si és possible... D'una manera o altra és possible, no?
ResponEliminaQui sap si el fet d'haver-ho patit en una persona que estimes, et servirà en endavant per parar més compte... no sé. Ara, això sí, el que va a davant va a davant. Totalment d'acord.
Caram, quina sinceritat... El trobo un post molt valent. Poques persones reconeixen haver fet coses mal fetes.
ResponEliminaEstic amb la Carme, ara ho has vist "des de l'altre banda", segur que això, aquesta vergonya que tu dius, t'ajuda en endavant a repensar-t'hi més si t'hi tornessis a trobar.
Ànim, valenta! :-)
No hi ha altre remei. Si ho vols ho pots agafar com que això teu ja és passat, i que les situacions, per més que s'assemblin, mai són iguals, perquè els matisos i l'entorn sempre canvien. Penso que has fet ben fet, primer són els altres quan ens demanen ajuda.
ResponEliminaUi Maria, quina situació més galdosa... en fi, doncs poca cosa més pots fer que el que dius. Empassar-s'ho tot, resar perquè no es revisi l'hemeroteca i animar a la persona que està al teu costat i et necessita. Ella no en té cap culpa.
ResponEliminaMira fa temps em van dir que no hi ha actes ètics o morals, senzillament hi ha interpretacions ètiques i morals dels actes...
ResponEliminaSom persones Maria.
ResponEliminaclar, comprendre i acompanyar a eixa persona que estimes. la culpa no serveix de res i és mala consellera... si feres alguna cosa malament, i pots reparar-ho encara, demanar perdó, ho fas, no? sinó, cal reconéixer que tots no sempre actuem bé... i com que tu ja ho has reconegut(a tu mateixa) , no sé, doncs em sembla que està ja bé, no? :)
ResponEliminamolta gent fa mal i creu que ha fet bé, o no se n'adona...
Doncs la qüestió és, Marieta, que has reconegut el teu error, cosa que, sens dubte, et servirà pel futur.
ResponEliminaPenedeix-te, pecadora
el passat, passat està... s'ha de fer front al futur que comença ara!
ResponEliminaEl primer és adonar-se que s'ha fet mal fet. A partir d'aquí es pot començar a reparar el dany. No veig millor manera de fer-ho que fent costat a algú que ha patit el mateix greuge que vas "cometre" tu. No t'autoflagelis, no som perfectes. Simplement es tracta de mirar de fer-ho millor el proper cop.
ResponEliminaDona, separa una cosa de l'altra!
ResponEliminaNo t'hi amoïnis i endavant.
ResponEliminaDe vegades hi hem de posar allo i empassar-nos la vergonya i el que calgui
ResponEliminaCarme: si, veure el mal que es pot fer en les persones fa donar-me compte de que hi ha que mirar molt per la resta. De tot s'aprèn, per a bé o per a mal...
ResponEliminaAssumpta: gràcies per reconèixer la meua valentia! La veritat que posar-ho per escrit m'ajuda a "esporgar els meus pecats". I, com li he dit a Carme, de totes les situacions podem treure algun aprenentatge.
La veritat, Xexu, que mire els matisos per no setir-me tan mal per allò que vaig fer, però no vull difuminar-los massa perquè crec que puc treure una lliçó ben grossa de tot açò.
En això estic, Porquet, tragant i animant i deixant-me la pell per a que l'altre estiga bé. La situació és complicada, però se'n sortirem!
Molon Labe, jo també pense que tot és cosa de perspectives, ara bé, quan li pots fer mal a un altre crec que no hi ha perspectives que valguen... però em quede amb el que dius.
Jpmerch, i s'equivoquem, veritat?
Moltes gràcies, Coralet, la culpa és mala consellera i portar-la sempre darrere no pot ser bo...cal tirar endavant. I amb comentaris com el teu, molt millor :)
Gregor, lliçons gratuïtes que ens dóna la vida... i de ptjors que aquesta hi hauran. T'ho assegure.
Tirant: també ten raó! Segur que així resulta molt més fàcil tot!
Peròquèdius: et faré cas. Mirar cap a darrere ens pot dificultar vore bé el que tenim davant :)
Yàiza: moltes gràcies pel que em dius. Semblarà una tonteria, però em fa sentir-me una miqueta millor. Tinc la lliçó ben apresa, d'això no hi ha dubte.
Maria: gràcies bonica!
Garbi: encara que ens coste. I nosaltres sempre podem tirar de bloc per a que passe millor el tràngol...
No queda cap més remei, que tirar endavant... Recordo una frase que sempre que em passa quelcom semblant intento aplicar: "No hagas nada de lo que después te arrepientas, ni te arrepientas después por no haberlo hecho".... pues això.
ResponEliminaSalut i força Maria!
No sé massa de què va maria però adonar-nos del que hem fet i dels errors ens ajudar a tirar endavant i potser a ser conscients de les febleses per enfortir.les i passin a ser fortaleses...vergonya ...segons com és un sentiment molt sa!
ResponEliminaTu mateixa dones la resposta, i sens dubte l'has sabut aplicar.
ResponEliminaPer molts anys, per cert, encara que amb uns dies de retard...
He intentat pensar què faria, i fins i tot què recomanaria algú com Epicur, que era molt hàbil trobant solucions en aquestes situacions. Però al final ho he vist d'una altra manera. Potser t'has trobat amb això justament per comprendre allò que vas fer tu, per poder-ho reflexionar. No ens passa mai res per casualitat. De les situacions no hem de provar de sortir-ne airosos, sinó saber-ne aprendre una cosa nova. Escriure-ho aquí potser és allò que et calia fer.
ResponEliminaAlba: frase a la que se li podria afegir un "a lo hecho pecho", i a tirar endavant!
ResponEliminaElfreelang: m'agrada això de les febleses que poden convertir-se en fortaleses. Esperem que així siga!
Eduard: gràcies Eduard. Per reconèixer que he fet el que tenia a les meues mans i per la felicitació dels anys.
Lluís. jo també pense que les coses no venen per casualitat i que és possible que el m'ha passat ha sigut per aprendre quines poden ser les dimensions reals dels nostre actes...